El temps

Plugim – Comença a ploure.

Marinada – Sí, plovisqueja. I sempre plou sobre mullat.

Plugim – Per què ho dius?

Marinada – Perquè aquí ja no ens cal més aigua i hi ha llocs que no cau pas  ni una gota.

Plugim – Ja. Doncs aquesta tarda està previst que plogui amb ganes, fins i tot pot caure pedregada, segons els meteoròlegs.

Marinada – Vaja, no plou mai a gust de tots. Esperem que no faci mal, sobretot al camp.

Plugim – Ens prepararem pel diluvi. Saps nedar?

Marinada – Molt simpàtica. Ja cal que agafis el paraigua, les botes d’aigua i l’impermeable si has de sortir aquesta tarda.

Plugim – Sí, he d’anar a fer uns encàrrecs que no poden esperar.

Marinada – Ves amb compte amb el vent perquè s’esperen ràfegues de més de 90 quilòmetres per hora.

Plugim – Em posaré pedres a les butxaques.

Marinada – Això mateix. Quin temps tan variable que fa aquest hivern!

Plugim – Precipitacions i borrasques a dojo, vents huracanats, pluges, plugims, anticiclons, nevades, inundacions, llamps, llampecs i trons… en fi, hi ha per a tots els gustos.

Marinada – No ens podem queixar aquí. Hi ha països que els fenòmens atmosfèrics són extrems provocant danys i desgràcies humanes de diversa consideració, a vegades autèntiques catàstrofes.

Plugim – Les pitjors desgràcies naturals són les que provoquen els volcans, tifons, huracans, sismes submarins, terratrèmols, pluges torrencials, onades de calor extremes o hiverns crus d’un fred intens, polar, de fortíssimes baixades de temperatures, castigant majoritàriament als països més pobres, com és el cas recent d’Haití.

Marinada – Ara el cel està cobert, ple de núvols, d’un negre que amenaça tempesta.

Plugim – A mi m’agrada molt la pluja de pastor, quan plou i fa sol alhora.

Marinada – A mi m’encanta l’arc de sant Martí. És tan misteriós i meravellós a la vegada…

Plugim – No t’agradaria estudiar la meteorologia?

Marinada – Sí, és prou atractiu el tema, com també l’astronomia.

Plugim – La gent que treballa al camp o que té més contacte amb la natura, sap el temps que farà segons bufi el vent o pel color del cel i/o la intensitat dels núvols.

Marinada – És cert. La gent que vivim a les grans ciutats hem perdut molts reflexes.

Plugim – T’has fixat que hi ha gent d’altres països que no els fa res mullar-se quan plou, ben al contrari?

Marinada – Sí, ho havia observat. Aquí, generalment, no ens agrada gens mullar-nos.

Plugim – Tens algun record agradable o alguna mala experiència en relació amb el temps?

Marinada – Recordo un dia de tardor a la masia d’uns amics, érem colla, va caure una forta tempesta i com teníem obertes les portes i finestres, va entrar un llamp per la xemeneia i va sortir per una finestra deixant socarrimat el gos de la casa, semblava un pollastre despullat del seu plomall (plomat, sense plomes).

Plugim – Carai! I al gos no li va passar res?

Marinada – A part de l’ensurt i de quedar-se sense pèls, socarrimat com una botifarra de pagès… res. Hauries d’haver vist el seu aspecte i la seva expressió, pobret. I la nostra!

Plugim – “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen…”, jo me’n recordo d’aquesta cançó que cantàvem de petits, i també dels cargols, sí. Després de ploure, anàvem a veure la sortida dels cargols, n’hi havia moltíssims. Jo n’agafava un, me’l posava a la mà i esperava que tragués les banyes, després el tornava a deixar a terra perquè continués el seu camí. Era molt bonic.

Marinada – Jo me’n recordo molt del meu avi, dels seus consells i les seves observacions. Ens agradava mirar per la finestra quan plovia. Em deia: “Mai et posis sota un arbre en plena tempesta, ni portis metalls al damunt; no agafis el cotxe quan hi hagi boira, forts temporals, pedregada ni glaç a les carreteres, no són pas amigues de la circulació…”.

Plugim – El cel està completament tapat, el vent ha afluixat una mica, la tempesta s’està reactivant i haurà un altre bon ruixat.

Marinada – “Ha parat de ploure” -va dir el meu avi tot xop com una esponja, calat fins als ossos, un dia que l’aiguat el sorprengué.

Plugim – M’has fet venir a la memòria quan agafàvem aigua de la pluja per posar els llegums en remull. Ara, això, ja no és gens recomanable.

Marinada – “A mal temps, bona cara, que després de la tempesta bé la calma” –deia el meu avi amb l’optimisme i entusiasme que el caracteritzava.

Plugim – Era tot un espectacle veure els arbres i les fonts plenes de gebre, formant escultures capritxoses.

Marinada – En acabat de ploure o quan la pluja amainava, sortia amb el meu avi i m’explicava els misteris de la natura.

Glaçar. Va glaçar. El glaç. Ha gebrat. Gebrar. El gebre. Amainar.

Diàleg creat per José Luís Salido Pumar

Organitza Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: