Despertar

Hipatia – Et costa aixecar-te del llit?

Teresa – Sí. Cada persona té el seu ritme biològic, el seu rellotge intern. El meu necessita temps, tranquil·litat.

Hipatia – Jo, tan bon punt sona el despertador de la ràdio, poso els peus a terra, em rento, em vesteixo, esmorzo, airejo la casa, faig el llit i preparo la carmanyola per dinar a la feina.

Teresa – Jo agraeixo el silenci. No m’agrada escoltar música de bon matí i molt menys les desgràcies que donen a la ràdio o la televisió.

Hipatia – Està clar que tenim ritmes diferents.

Teresa – Sí. Hi ha persones que us lleveu amb energia, que xerreu molt, que feu moltes coses; d’altres, com jo, ens despertem poc a poc.

Hipatia – Ni millor ni pitjor, simplement diferent. Es tracta de respetar els ritmes de cadascú, sinó la convivència es fa difícil.

Teresa – Efectivament. A mi em cal una dutxa calenta per despertar-me i un bon té mentre bado (m’encanto, tinc l’atenció distreta) i rumio el que faré després.

Hipatia – Jo, en canvi, em desperto de seguida i m’agrada escoltar les notícies per saber com està el món i el temps que fa.

Teresa – Jo prefereixo mirar el cel, observar els núvols, els primers raigs de sol, els primers cants dels ocells… I dono gràcies per un nou despertar a la vida.

Hipatia – Quin despertador utilitzes tu?

Teresa – El mòbil, no em falla mai. Estava cansada dels despertadors de corda i dels de piles.

Hipatia – Per aquest motiu vaig escollir la ràdio, perquè en més d’una ocasió havia arribat tard al treball per culpa d’aquests despertadors.

Teresa – Et dutxes cada dia?

Hipatia – No em cal. El que sí necessito és un bon cafè ben carregat.

Teresa – Quan esmorzo planifico el dia, és qüestió d’organitzar-se.

Hipatia – Jo sóc més d’improvitzar. On dines, tu?

Teresa – A casa. Faig l’horari intensiu i a més visc a prop de la feina.

Hipatia – Quina sort que tens!

Teresa – La sort és despertar-se cada dia i tenir un objectiu a la vida.

Hipatia – Tens raó. Tenir una feina, una activitat, un projecte…

Teresa – Sí. Hi ha gent que no pot aixecar-se del llit a causa d’una malaltia.

Hipatia – I els que es desperten i no saben a on anar, perquè no tenen feina o perquè estan desorientats.

Teresa – Un dia pot costar llevar-se per anar a treballar, però ens llevem amb força de voluntat. Tanmateix, ens costaria molt més si no tinguéssim una raó vital.

Hipatia – T’ha passat alguna vegada de sortir de casa amb una part del pijama, les sabatilles, un mitjó de cada color o alguna cosa semblant?

Teresa – Que jo sàpiga no. Acostumo a preparar-ho tot abans d’anar-me’n a dormir.

Hipatia – A mi unes quantes vegades, perquè vaig accelerada de bona hora.

Teresa – A més d’anar accelerada et prens un cafè ben carregat…

Hipatia – Ja, és el costum. No puc passar sense sentir el soroll de la cafetera, el magnífic aroma que tot ho impregna i el deliciós gust al paladar.

Teresa – Comprenc. Jo vaig haver de deixar-lo perquè em posava molt nerviosa.

Hipatia – Canviant de tema. Et despertes de bon o mal humor?

Teresa – Habitualment de bon humor. Sempre hi ha excepcions, és clar.

Hipatia – Jo, depèn del dia. Hi ha dies que m’aixeco cansada, uns dies estic contenta, altres no tinc gaire bon humor… En fi, sóc com el temps.

Teresa – Quan has de despertar algú, com ho fas?

Hipatia – Reconec que sóc una mica bruta, no tinc gaire delicadesa.

Teresa – I suposo que s’enfadaran amb tu per haver-los despertat bruscament.

Hipatia. Sí. Després els hi passa. Ja m’hi esforço però no me’n surto.

Teresa – Doncs fes una cosa: abans d’anar a despertar-los, imagina que al llit hi ha un bebè. Quan tinguis la imatge del bebé, entra a l’habitació amb cura i tendresa.

Hipatia – Gràcies, Teresa.

Teresa – Cantes o xiules en algun moment del dia?

Hipatia – M’agrada cantar a la dutxa i quan cuino. Els veïns ja hi estan acostumats.

Teresa – Jo xiulo al carrer. La gent que em coneix em diu rossinyol.

Hipatia – No hi ha gaire gent que xiuli al carrer, però sí persones que parlin soles o que cantin amb els seus MP3 o MP4, o els que parlen constantment amb els mans lliures dels mòbils.

Teresa – Canvien els hàbits. D’una banda ajuda la tecnologia, obre el món, els horitzons, d’altra ens aïlla encara més.

Hipatia – Sempre l’eterna dualitat humana, oscil·lant entre els pols oposats, cercant el difícil equilibri, el nostre benestar.

Teresa – Dormir i despertar. Hi ha gent que creu que és una pèrdua de temps dormir. Trobo que s’equivoquen. Dormir no és pas morir, és el descans imprescindible per al nostre cervell i el nostre cos.

Hipatia – Sóc del teu parer, Teresa. No podem estar permanentment en estat de vigília (de vetlla, desvetllat), d’acció constant. Necessitem desconectar, ens cal el repòs, per afrontar un nou dia.

Teresa – Per la qual cosa les persones que pateixen insomni ho passen molt malament. Voler descansar, desconnectar i no poder, la veritat que és ben fotut (dolent).

Hipatia – L’escalfor del llit en les fredes nits d’hivern m’endinsa en les profunditats misterioses dels somnis.

Teresa – I quan obrim els ulls, maleïm el soroll estrident del despertador, però ens alegrem en despertar-nos a un nou dia, a la realitat quotidiana, a la meravellosa aventura de la vida.

Diàleg creat per José Luís Salido Pumar

Organitza Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: