Meduses

És un dia d’estiu molt calorós. Estàs caminant per una franja de sorra daurada vora mar.  Les onades llisquen suaument sobre la sorra i de sobte, vora l’aigua, veus un objecte estrany. És allargat, rodó i format per una massa clara. Camines fins aquesta cosa estranya i la toques amb el peu, tremola una mica. Aleshores, la mires de més aprop i veus que dins de la massa transparent es veuen unes formes de colors i et preguntes què deu ser. Sembla que mai havies vist res semblant.

Sembla una estranya criatura marina. Es tracta, ni més ni menys, que d’una medusa! El cos de la medusa perd la seva forma quan no és a l’aigua, això és perquè no té esquelet, però dins de l’aigua és elegant i misteriosa. La part principal del cos de la medusa té forma de campana d’on li pengen els tentacles. Cada tentacle conté unes cèl·lules que li permeten capturar petits animals marins per menjar. Aquestes cèl·lules alliberen un verí en els organismes que toquen i poden arribar a matar alguns animalons. Les meduses també poden afectar als éssers humans que se’ls acosten massa.

Les meduses viuen en els oceans, n’hi ha moltes espècies diferents. N’hi ha d’inofensives,  com per exemple les meduses de Lluna, que tenen quatre cercles de color en el seu cos, o de perilloses, com les que viuen a les aigües d’Australàsia.

L’espècie més gran és la medusa Cabells de Lleó que viu a les aigües més fredes de l’Atlàntic Nord, Pacífic Nord i oceà Àrtic. La medusa més llarga d’aquesta espècie la van trobar a les aigües de la costa d’Amèrica del Nord l’any 1870. La seva campana feia més de dos metres d’ample i els seus tentacles feien més de trenta-sis metres de llarg! El cos de la medusa està format per un noranta-cinc per cent (95%) d’aigua. No té cor, no té ulls i reacciona als aliments o al perill mitjançant els senyals nerviosos dels seus tentacles, sense ells seria incapaç de respondre a aquests estímuls!

Hi ha una espècie de medusa que sembla ser immortal, no mor mai! Les altres espècies es desenvolupen fins al punt en el qual en produeixen de joves i tot seguit moren. Però, les meduses Nutricula Turritopsis són diferents, en produeixen de joves i, a continuació, es rejoveneixen i més tard tornen al seu estat anterior, a l’adultesa. A partir d’aquí, comencen a créixer fins que arriben a adultes, i llavors, es tornen a reproduir, i aquest procés es va repetint i repetint, una vegada i una altra.
A algunes persones els agrada menjar meduses, però primer s’han de cuinar! En primer lloc, assequen les meduses, ho fan utilitzant sal, així eviten que es descomponguin. Més tard, treuen la sal i remullen la medusa seca amb aigua. A continuació, tallen la medusa a trossos i col·loquen els trossos en aigua bullint durant poca estona i després les passen immediatament a l’aigua freda, per eliminar la salabror. De fet, les meduses no tenen un sabor particular. Quan s’afegeixen a altres aliments, agafen el gust d’aquests.

Al Japó, hi ha una espècie de medusa que no és gens benvinguda. Cada estiu, des de 2005, la medusa de Nomura envaeix l’aigua de la costa oest del Japó. Aquestes meduses poden fer fins gairebé dos metres de llarg i poden pesar uns 200 quilograms. La gent que pescava per aquesta zona varen ser els primers a descobrir aquestes enormes criatures en capturar-les amb les seves xarxes. Els trencaven les xarxes i els malmetien la resta de peixos capturats. La indústria pesquera del Japó se’n va ressentir, molts pescadors van haver de deixar de pescar i altres deien que els guanys els havien minvat en un vuitanta per cent (80%).

Les meduses Nomura van causar altres problemes. També embussaven les bombes d’aigua que refrigeraven les centrals nuclears que hi ha al llarg de la costa japonesa.

La picada de la medusa de Nomura no és la pitjor, però pot ser molt dolorosa i dificulten el gaudi dels banys als japonesos durant els mesos d’estiu. Quines són les raons d’aquesta  invasió de meduses?

El govern japonès va ordenar un estudi científic sobre aquestes criatures. Volien saber per què venien cada any a aquesta zona. Els científics van presentar una sèrie de possibles raons per a l’augment del nombre de meduses Nomura. Van suggerir diversos motius, com per exemple que el mar s’havia contaminat, l’aigua estava més calenta, els peixos que es menjaven les cries de medusa morien. Tot això feia que les meduses proliferessin.

Els japonesos van haver d’adaptar-se a aquesta nova situació. Els pescadors van afegir filferros afilats a les seves xarxes per matar meduses i una empresa d’aliments, fins i tot, va començar a produir gelat de vainilla i crema de meduses. Aquest gelat no era un dels preferits, però la gent semblava disposada a provar-lo.

Així que, si estàs nedant i veus una medusa, pots admirar-la, però millor que no la toquis! Algunes poden ser perilloses per als éssers humans. La millor defensa és el coneixement així que assegura’t de saber si hi ha meduses a la platja on vagis a nedar. Ves amb compte per poder gaudir d’un bon bany!

El text és una traducció de “Jellyfish” amb el permís de Spotlightradio.
La traducció i adaptació d’aquests text han estat a càrrec del Sergi Miralles i de l’Oriol López.

Organitza: Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: