Kong Nai: Mestre de la guitarra de Cambodja

El centre d’atenció d’avui és el músic cambodjà Kong Nai i alguns aspectes de la seva història.

L’any 1975, el grup dels Khmers Rojos va agafar el control polític de Cambodja. En aquells moments, Cambodja estava patint una guerra. La lluita del Vietnam contra Nord Amèrica s’havia traslladat a alguns territoris de Cambodja. I el poble de Cambodja esperava que els Khmers Rojos portarien pau i esperança al país.

Malauradament, no va succeir així. Els Khmers Rojos van torturar i matar milers de persones. I molts més van morir per manca d’aliments i pels treballs forçats. En tres anys, els Khmers Rojos van provocar la mort d’un milió i mig (1.500.000) de cambodjans.

Els Khmers Rojos volien crear una societat basada en l’agricultura perfecta. Van matar molta gent que no estava d’acord amb la seva política. També van matar persones que creien perilloses per al seu projecte. Això inclogué cambodjans amb estudis superiors, gent gran, discapacitats, artistes i músics. De fet, més del noranta per cent (90%) dels músics tradicionals cambodjans van morir durant el règim dels Khmers Rojos.

Un dels músics que van sobreviure al règim dels Khmers Rojos va ser Kong Nai. Ara, als seus seixanta anys, Kong Nai és un dels pocs músics tradicionals i progressistes a Cambodja. Kong Nai és cec. Ambdues coses fan que la supervivència de Kong Nai durant el període dels Khmers Rojos resulti sorprenent. Però també és sorprenent l’obra que Kong Nai està fent avui en dia.

Kong Nai va néixer en una família de poetes i músics. Als quatre anys, Kong Nai va estar molt malalt pel virus de la verola. Aquest virus li va provocar la ceguesa. Com que era cec, Kong Nai no va anar a l’escola de petit. Li ho va explicar a un periodista de l’Agence France-Presse (AFP) quan li contava la seva infantesa: “Pensava que la vida no tenia sentit i volia suïcidar-me. Em preocupava el meu futur. Em preguntava: Com sobreviuré? Si ni tan sols puc caminar sol. Viure no tenia sentit per a mi”.

Llavors, Kong Nai va sentir el so de la txapei. Aquest instrument tradicional de Cambodja és molt similar a una guitarra. Els músics toquen el txapei movent les cordes de l’instrument amb els dits. A Kong Nai li agradava escoltar la música de la txapei. I li va preguntar a la seva mare si podia aprendre a tocar-la.

La majoria de la gent no pensava que Kong Nai seria capaç d’aprendre a tocar la txapei- fins i tot els membres de la seva família més propera. Kong Nai li va demanar al seu oncle, el germà de la seva mare, que li ensenyés a tocar la txapei. Kong Nai va explicar als periodistes que el seu oncle li va respondre: “Serà molt difícil ensenyar-te, com que ets cec”.

Però la ceguesa no el va aturar. A l’edat de tretze anys, Kong Nai va començar a aprendre a tocar la txapei. De bon principi, va quedar clar que Kong Nai tenia una gran habilitat. Als quinze anys, era prou bo; ja li pagaven per tocar la txapei. Gent de tot el país el convidaven a tocar als seus pobles. Kong Nai es va fer molt famós. I també va fer un munt de calerons. I es va casar amb una dona que coneixia de quan era petit, una bonica cantant anomenada Tat Cheng.

Aquesta va ser una bona època en la vida de Kong Nai. Tenia èxit com músic, era un home casat i feliç. A causa de la seva ceguesa, pensava que aquestes coses mai li passarien a ell.

A finals de la dècada dels setanta (70), la fama i la felicitat li van arribar. En aquells temps, els nous governants ja no recolzaven la música i les arts tant com els líders del passat havien fet. Simultàniament, Cambodja començava a patir els efectes de la guerra dels nord-americans contra el Vietnam. Va explicar Kong Nai als reportes de l’AFP (Agence France-Presse): “El país havia canviat – la gent no es preocupava per la bona música. Només es preocupaven per la seva seguretat. El què guanyava amb la txapei només m’arribava per poder menjar “.

Les coses van empitjorar quan el Khmers Rojos es van apoderar de Cambodja. Van enviar molts cambodjans a camps de treballs forçats. Al principi, els Khmers Rojos van deixar que Kong Nai mantingués la seva txapei. Encara que sols podia tocar certes cançons, recorda Kong Nai: “No podia cantar el que volia, m’hi jugava la vida”.

Un bon dia, els Khmers Rojos li van prendre la txapei. Fou separat de la seva família i obligat a treballar dur. Com molts altres cambodjans, Kong Nai va patir la duresa dels treballs forçats i la manca d’aliments. Va explicar Kong Nai als reporters: “Ens colpejaven i, com que no hi havia prou menjar, ens menjàvem les fulles de plantes i arbres per tal de sobreviure. Aquesta va ser una època molt dura, però vam sobreviure als Khmers Rojos.”

Un dia, Kong Nai va ser capturat pels soldats. Va pensar que moriria. Però, els soldats el van deixar al bell mig del bosc sol. Al dia següent, l’exèrcit de Vietnam es va fer càrrec del camp de treball. Kong Nai fou alliberat. Més tard es va retrobar amb la seva esposa i els seus fills.

Kong Nai va composar una cançó sobre aquell dia. Es diu “Cançó d’Alliberament”. Aquestes són algunes de les estrofes:
“Durant 3 anys hem patit coses que no podem oblidar, tot fou destruït.
I es va vessar molta sang i molts nens van perdre els seus pares.
Cambodja es va convertir en un paratge de mort.
Esposos i esposes, germans i germanes, van ser separats.
Ens volien fer oblidar els uns dels altres.
Fins al 7 de gener, quan el poble de Cambodja es va alliberar. ”

La supervivència de Kong Nai és una història sorprenent. Ell és l’únic mestre de txapei esquerrà a Cambodja. Però, la seva història no acaba aquí. Avui, Kong Nai continua fent concerts de txapei. Ja no és ric i famós. Però, continua amb la tradició.

Kong Nai no està sol. Una organització anomenada “Cambodja Living Arts” està ajudant i donant suport als artistes tradicionals i als músics com Kong Nai.

L’organització paga als artistes tradicionals per continuar treballant. També els paguen per transmetre als joves els seus coneixements tradicionals.

Kong Nai ha ensenyat els seus fills a tocar la txapei. Està ensenyant als joves estudiants al centre de “Cambodja Living Arts”. Kong Nai sap que el seu treball és important. I li va dir al periodista: “Sóc el músic més vell, quan mori, espero que la música tradicional continuï amb les noves generacions.”

El text és una traducció de “Kong Nai: Master of the Cambodian Guitar” amb el permís de Spotlightradio.
La traducció i adaptació d’aquest text ha estat a càrrec de la Sophia Blasco i de l’Oriol López.

Organitza: Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: