El retorn del pioc salvatge

Nota: el pioc també es coneix com gall dindi.

“Un noi camina per un camí rural a Anglaterra. Porta arrossegant un ocell molt gran. L’ocell, que encara és viu, té una pota trencada. El noi camina un bon tros. Arriba a casa seva. El seu pare és a casa amb altres homes. Han estat treballant al camp durant tot el dia. Agafen l’ocell al noi. Alimentarà moltes persones. És enorme. Un dels homes mata l’ocell trencant-li el coll. Aquest exemplar és l’últim de la seva espècie. El pioc salvatge acaba de morir.”

Henry Blackmore va escriure aquesta història el 1856. Parla de la mort d’un dels últims piocs salvatges d’Anglaterra. El pioc salvatge té un nom científic: otis tarda. No és d’estranyar que aquesta au hagi desaparegut. Els anglesos el caçaven en grans quantitats perquè la seva carn era molt apreciada. Però ara alguns ornitòlegs, experts en aus, estan ajudant que el pioc salvatge torni a Anglaterra.

El grup d’ornitòlegs de què estem parlant formen l’Associació pel Pioc Salvatge, que ha establert una nova llar per a aquestes aus a la plana de Salisbury, al Wiltshire, d’Anglaterra. Es va escollir aquesta zona perquè té bones condicions ambientals i un bon subministrament d’aliments per aquests ocells.

L’exèrcit britànic utilitza una àmplia zona de la plana de Salisbury per a les maniobres militars. Els ciutadans no estan autoritzats a utilitzar aquesta àrea. El fet que hi hagi poca gent dismuinueix el perill per a la vida salvatge. Altres espècies rares d’ocells han sobreviscut bé en aquestes condicions ambientals.

Però què fa que aquest ocell sigui tan especial? Doncs que el pioc salvatge és l’au voladora més gran del món. Els mascles poden pesar fins a 20 quilograms i fer més d’un metre de llarg. Els ocells fan un soroll semblant al lladruc d’un gos. Poden viure fins a 25 anys. Això els converteix en una de les aus que viuen més anys en estat salvatge. El pioc salvatge és, a més, molt rar. Els ornitòlegs estimen que en queden menys de cinquanta mil a tot el món.

Aquest nou grup, o colònia, de piocs anglesos ajudarà a protegir les aus en un futur. La nova colònia és el resultat d’un esforç internacional amb participació conjunta d’experts de la Gran Bretanya i de Rússia. Totes les aus de la colònia anglesa procedeixen de Saratov, al sud de Rússia, d’on arriben cada any al voltant de 20 exemplars joves. Els primers van ser portats a Anglaterra el 2004 i des de llavors n’hi arriben més cada estiu.

La vida del pioc salvatge també és difícil a Rússia. L’agricultura i l’expansió de les poblacions humanes fan fora el pioc salvatge del seu ambient natural. Els ornitòlegs estimen que només al voltant de vuit mil piocs salvatges sobreviuen a Rússia. Els ornitòlegs russos treballen juntament amb els pagesos de Saratov. Els ous poden ser destruïts fàcilment per les eines agrícoles. Per això, qualsevol pagès que troba ous en els seus camps n’informa els ornitòlegs, de manera que els ornitòlegs els puguin salvar.

Llavors, què passa amb els ocells després que arribin a Anglaterra? Bé, de primer necessiten estar en quarantena, és a dir, mantenir-se lluny de les altres criatures. Això assegura que no porten cap malaltia al país. A continuació, comença el treball d’ensenyament amb les aus joves.

Els experts utilitzen un mètode anomenat “criar-se aïllats”. Això significa que les aus joves no tenen cap contacte amb els éssers humans. Les aus joves sovint creen un lligam afectiu amb qui els alimenta i en té cura. Això s’anomena “empremta”. A la vida salvatge l’empremta és molt important. Això significa que un ocell jove sempre seguirà els seus pares. Però per aquests ocells d’Anglaterra l’empremta significaria que es sentirien units a éssers humans, i això provocaria que més tard no fugissin de les persones i que no esdevinguessin veritablement salvatges.

Quan els ocells tenen prop de quatre mesos d’edat, els alliberen a la natura. Les aus viuen en una àrea de més de 780 quilòmetres quadrats. Els piocs, a poc a poc, es van fent seva aquesta àrea. Però aquest procés és molt llarg perquè les aus no han estat capaces de criar. El pioc salvatge mascle només és capaç de fecundar quan arriba a l’edat de cinc anys.

Cinc anys després de la arribada del primer pioc salvatge a Anglaterra, les aus ja estaven preparades per reproduir-se. A principis de juny de 2009, els ornitòlegs van anunciar la bonanova: dos pollets de pioc salvatge havien sortit de l’ou. Aquesta va ser la primera vegada que un pioc salvatge havia nascut a Anglaterra des de 1832. David Waters, director de l’Associació pel pioc salvatge, diu:

“Aquest és un gran pas endavant per al nostre projecte. També és una gran notícia per la vida silvestre al Regne Unit, per al pioc salvatge i per a mi. Hem lluitat molt per arribar fins aquí. Veure néixer piocs salvatges aquí per primera vegada en 177 anys és meravellós.”

Experts en fauna salvatge calculen que el món perd al voltant de quaranta mil plantes i animals cada any. Aquestes criatures s’extingeixen. Ja no existeixen enlloc del món. Aquest és un assumpte seriós, ja que la naturalesa depèn de l’equilibri. Quan un animal desapareix això afecta el medi ambient sencer.

Molts experts creuen que els països no poden resoldre aquest problema individualment. Opinen que la comunitat internacional ha d’actuar conjuntament. El projecte del Gran Pioc Salvatge és un exemple d’aquest tipus d’acció. Les persones que gaudeixen de vida silvestre esperen que molts més projectes d’aquesta mena es desenvolupin en el futur. Tenen l’esperança que el món esdevingui un medi ambient segur per a totes les criatures, ja siguin grans o petites.

El text és una traducció de “The Return of the Great Bustard” amb el permís de Spotlightradio.
La traducció i adaptació d’aquests text han estat a càrrec de la Carme Valverde i de l’Elisabet Alenyà.

Organitza: Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: