A casa

Joan: Mama, on és la samarreta vermella?

Mare: És a la rentadora. Demà la tindràs neta.

Joan: Ostres, me la volia posar avui…

Mare: Ho sento, Joan. Ja saps que jo treballo i no tinc gaire temps…

Joan: Sí, clar, però te la vaig deixar per rentar dilluns…

Mare: Mira, saps que et dic? Que ja ets prou gran per rentar-te la roba tu mateix i si et fa falta…, pues (1) t’espabiles!

Joan: No t’enfadis, mama… Mira, em posaré la samarreta verda i ja està. Que estàs molt cansada, avui?

Mare: Una mica, la veritat. Aquest matí he hagut d’anar a barallar-me amb els del banc abans d’anar a treballar perquè ens van tornar un rebut. Després he tingut un dia molt complicat a la feina i, si fos poc, s’ha espatllat el rentaplats i hauré de rentar-los a mà.

Joan: No t’amoïnis, que ja els rentaré jo, els plats. Tens raó: ja començo a tenir edat de col·laborar en les feines de la casa, que tu treballes molt.

Mare: Que bé! Quin fill més bo que tinc! Per compensar-te et faré un soparet d’aquells que t’agraden, aquells macarrons que t’agraden tant.

Joan: Mmmmmm…! Són per llepar-se els dits! Ets la millor mare del món. Mare…

Mare: Què vols, ara?

Joan: Què et sembla si convido el Pere a sopar? No et fa res, oi?

Mare: I tant que no! Apa, vés a avisar-lo. D’aquí una hora, sopem. Ah! I vés a comprar una ampolla de taronjada, que s’ha acabat.

Nota 1: “pues” és un castellanisme, la forma catalana és doncs.

L’autora del diàleg A casa ha estat ha estat la Maria Lluïsa Pahissa.

Organitza: Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: