Trobada

Miquel: Hola!

Anna: Hola!

Miquel: Què tal?

Anna: Bé, i tu?

Miquel: Molt bé, gràcies. Em dic Miquel. I tu, com et dius?

Anna: Em dic Anna.

Miquel: Encantat de conèixer-te.

Anna: Igualment, molt de gust.

Miquel: El plaer és meu. Bé, d’on ets?

Anna: Sóc catalana, nascuda a Barcelona.

Miquel: Doncs jo vaig néixer a Andalusia, però porto molts anys vivint a Catalunya, a Barcelona.

Anna: Ah, sí? En quin barri vius?

Miquel: Visc a Gràcia. I tu?

Anna: Al Raval.

Miquel: El Raval és un barri molt maco i m’agrada molt.

Anna: Gràcies. Gràcia és també un barri molt bonic i popular.

Miquel: Quina edat tens?

Anna: Tinc 25 anys. I tu?

Miquel: Al desembre en faré 26. Què et sembla?

Anna: Que sembles més jove.

Miquel: Més jove, de veritat?

Anna: Sí, de debò.

Miquel: Ets molt amable.

Anna: De res.

Miquel: M’ha agradat molt parlar amb tu.

Anna: A mi també, Miquel.

Miquel: Ens veiem un altre dia?

Anna: D’acord, quan tu vulguis.

Miquel: Doncs, fins aviat, Anna.

Anna: Adéu, Miquel.

*******

Jaume: Hola, Anna!

Anna: Hola, Jaume! Com estàs?

Jaume: Estic molt bé, gràcies. I tu?

Anna: Bé, una mica cansada, però estic bé.

Jaume: Me n’alegro. Et sembla bé anar a dinar a un restaurant italià que conec molt a prop d’aquí?

Anna: Sí, sí, perfecte. Vinga, som-hi, que tinc molta gana i m’has d’explicar moltes coses, d’acord?

Jaume: I tant! Guaita, ara arriben en Pere i la Maria.

Anna: No els conec, qui són?

Jaume: No hi fa res, ara te’ls presento.

Pere i Maria: Bon dia!

Jaume i Anna: Bon dia!

Jaume: Quant de temps sense veure’ns! Mireu, us presento l’Anna, una companya de feina. Anna, aquests són la Maria i en Pere, uns amics d’infància.

Maria i Pere: Hola, encantat de conèixer-te!

Anna: Igualment, el plaer és meu.

*******

Max: Bon dia, Marta!

Marta: Hola, Max! Quina sorpresa!

Max: I tant, quant de temps! Com estàs?

Marta: Bé, treballant, estudiant, tot bé.

Max: Treballaves com a interina, oi?

Marta: Sí, sí, estic bé, i a prop de casa.

Max: Fantàstic! I què tal portes la carrera?

Marta: Vaig haver de pencar de valent, però ja sóc llicenciada.

Max: Enhorabona, Marta! Me n’alegro molt per tu. Això s’ha de celebrar.

Marta: És clar que sí, tot arribarà. Mira, aquest dissabte fem una festa a casa de l’Olga per celebrar l’aniversari del Pep. Li fem una festa sorpresa. Tu ja el coneixes, en Pep, oi?

Max: Crec que vam coincidir al comiat de la Irene.

Marta: Doncs què, t’animes a venir?

Max: Sí, vindré, em fa il·lusió. Cal portar alguna cosa?

Marta: Porta alguna ampolla de cava i alguna coseta per picar, i ja està.

Max: Perfecte. Tinc ganes d’una mica d’esbarjo, estava una mica depre.

Marta: I això?

Max: He trencat amb la meva parella i…

Marta: Va, ja m’ho explicaràs. Ara no ens posem tristos.

Max: Entesos. Dinem plegats i xerrem tranquil·lament, m’has d’explicar unes quantes coses.

Marta: Bona idea. Conec un restaurant a prop d’aquí. Què et sembla?

Max: Em sembla molt bé. Tenia ganes de veure’t. Encara vius amb els pares?

Marta: Que va, ja sóc una dona emancipada! Visc amb uns amics, compartint despeses. Actualment és impossible llogar un pis tota sola.

Max: Aquest és el restaurant? Què maco!

Marta: Sí, sí que ho és. Hi ha bon ambient, es menja bé i bé de preu, són amables, i ve gent força interessant. Ja veuràs que t’agradarà.

Max: Estic segur. Bona elecció, Marta.

Marta: Què et sembla el menú d’avui?

Max: Que m’ho menjaria tot, tot m’agrada.

Marta: Doncs jo, em demanaré la crema de carabassó i la sèpia a la planxa.

Max: Per mi, els fideus a la cassola i fricandó amb bolets. Aigua per beure, no millor, avui ens fotrem una copeta de vi negre. D’acord, Marta?

Marta: Sí, Max, m’està genial. I les postres, demanem la crema catalana i el pastís de pomes, que les fan boníssimes. Ja veuràs, són exquisides. I tu, Max, què és de la teva vida?

Max: La meva vida? Què bo! Que aprofiti!

Marta: Igualment, bon profit.

Max: El treball bé, estable, si bé no hi ha gaire feina. Tinc ganes d’un canvi. La casa m’està quedant preciosa, ja que he fet reformes importants. Vaja, que m’he fet nou el pis. Ja et convidaré un dia a dinar.

Marta: I el trencament amb la teva parella és definitiu?

Max: Crec que no, això espero. Jo tinc ganes de tornar-hi, tanmateix, no ho veig pas gaire clar. Deixaré passar uns dies, a veure si ens calmem tots dos una mica, per poder parlar-ne.

Marta: Sí, tens raó, és el millor en aquests casos. Continues viatjant tant? Quin és l’últim viatge que has fet?

Max: Sí, continuo viatjant tant com puc, m’encanta. Fa dos mesos que he tornat de Sud-àfrica. Ha estat un dels meus viatges més increïbles. I l’any passat vaig estar a l’Argentina, un país fascinant.

Marta: Em fas una enveja sana… La propera vegada anem junts, entesos?

Max: Entesos. Ja saps que m’agrada la companyia.

Marta: Fet, et prenc la paraula. Què t’ha semblat el dinar?

Max: Deliciós! Gràcies, bonica. M’agrada conèixer llocs nous.

Marta: Ara t’he de deixar perquè he d’anar a la Universitat. Et truco per quedar per anar junts a la festa, d’acord?

Max: D’acord. Que vagi bé! Fins dissabte.

Marta: Fins dissabte.

Max: He gaudit amb aquesta trobada. M’ho he passat d’allò més bé.

Marta: Jo també, Max, jo també.

L’autor del diàleg Trobada ha estat el José Luís Salido Pumar.

Organitza: Aprenem Idiomes
aprenem@gmail.com
Sophia Blasco Castell, coordinadora

Coach personal

Arxivat a Materials de català
%d bloggers like this: